Quan no sàpigues què fer, pregunta-ho al cor

    Junio-16Avui hem fet un treball preciós amb dues germanes de 13 i 10 anys que han vingut al nostre centre Benamunt Coaching Escolar. Hem fet taller de lectura amb l’autora Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència, va ser professora de la Sorbona, i  també va estudiar la carrera de piano.  Marquier creu que l’ésser humà té un potencial extraordinari de consciència, intel·ligència, saviesa i amor; descobriments científics ho constaten. I després cadascuna ha compartit què és el que tens al cor, acompanyat d’un dibuix. Hem aprés que el cor conté un sistema nerviós independent amb més de 40000 neurones, i neurotransmissors.  El cor és capaç de prendre decisions inclús abans de què se’ns plantegin.  És el cor qui envia més informació al cervell de la que rep. De fet, és l’únic òrgan del cos que té aquesta propietat. Pot produir i alliberar oxitocina, l’hormona de l’amor. Té un camp electromagnètic  5000 vegades més intens que el cervell. S’ha observat que canvia en funció de l’estat emocional.  El camp magnètic s’estén al voltant del cos entre 2 i 4 metres, per tant, les persones que tenim a prop nostre, perceben la informació energètica que tenim al cor. La informació la percebem primer al cervell del cor, i després passa al cervell del cap. Es produeixen dues classes de variacions de la freqüència cardíaca; una harmoniosa ( persona amb emocions i pensaments positius) i una altra caòtica ( persona amb por, enfadada, desconfiada, gelosa, etc.). Està demostrat que quan l’ésser humà fa servir el cervell del cor crea un estat de coherència biològic.  És el què s’anomena intel·ligència superior que s’activa a través de les emocions positives. Com podem activar aquest circuit? Cultivant les qualitats del cor: està obert i ser proper a les persones, escoltar, sent pacient, cooperant, acceptant les diferències entre les persones, el coratge, alliberar-se de les pors,i desitjos,  les ànsies, el domini. Hem de ser els observadors de la nostra vida, observar el què penso i el què sento, sense jutjar-nos, i escollir les emocions i els pensaments que ens donin força. Confiar més en la intuïció. I reconèixer que allò que em passa a l’exterior és una conseqüència del què hi ha dins meu.  Per això és important entrar en contacte amb un mateix, deixar el paper de víctima, deixar de culpar als altres, deixar de voler tenir la raó, i començar a fer ús del principi de responsabilitat que des de la PNL diem: “El resultat de la meva comunicació és la resposta que obtinc.”. Així que ja no hi ha cap manera que puguis culpar a l’altre, fes-te responsable de tu, canvia tu, i els altres també canviaran. L’amor del cor no és cap emoció si no que és un estat de consciència. Quan no sàpigues què fer, pregunta-ho al cor. Bones vacances noies!    

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *