SITUACIÓ LÍMIT amb el meu fill o filla.
Quan no obeeix una norma que coneix, té rebequeries o s’ofusca i comença a exigir les seves coses fora de control:
No cal cridar, ni perdre el control, i t’explico perquè:
Perquè si ho fem estarem reforçant aquella conducta. En aquest cas podem d’utilitzar el què anomenarem:
TEMPS DE REFLEXIÓ:
I en què consisteix el temps de reflexió, doncs, es tracta de:
1. Retirar-li l’atenció.
2. Dir-li que mentre parli amb aquell to, o aquells nervis no mantindrem cap conversa. Que quan es calmi, sense problema tornem a tocar el tema.
Sobretot Papa i/o Mama: Tot això dit amb molta tendresa, mostrant-li la nostra compassió. Dient-li: -Així no mantindré cap conversa amb tu, mira de calmar-te i amb tranquil•litat jo parlo amb tu i segur que arribem a un enteniment, perquè t’estimo i vull el millor per tu, i així no.
3. Si és necessari marxar físicament del seu costat perquè vegi que així no hi ha conversa. Que ha de parlar calmada i amb respecte.
4. No farem sermons. Perquè insisteixo: no volem reforçar la seva actitud.
Amb el temps de reflexió el què estem evitat és un enfrontament. No ens enfrontem amb un/a nen/a, adolescent. No discutirem i jugarem a tenis amb un nen/a, o un/a adolescent.
L’exigència els adolescents no se la creuen. És millor que si volem que ens obeeixi li diguem coses de l’estil:
-Et deixaré fer coses a mida que et vagis fent gran. Algunes coses les negociarem, i altres són innegociables.
Algunes coses no te les donaré perquè són bàsiques per mi, mentre siguis adolescent m’adaptaré o seré flexible.
I m’equivocaré molt segurament, perquè no sóc perfecte. M’adaptaré a tu a mida que tu vagis responent amb maduresa i anirem valorant.
Procuraré equivocar-me poques vegades, perquè tots els pares ens equivoquem i rectificaré si veig que ha sigut un error, però quan dic no, és no i segueix sent no.
Que li quedi clar, i ho podeu repetir:
Li dieu pel nom, mirant-lo als ulls, mostrant empatia:
-Mira fill/a , hi ha unes coses que les faré sempre perquè sóc la teva mare/pare i t’estimo. Altres que les he de fer perquè són obligatòries, però hi ha altres coses que són optatives i les negociarem junts.
Si no hi estàs d’acord, qui més hi perdrà ets tu, no t’estranyis perquè qui més hi perd ets tu.
Ànims a tots els pares i mares.
