Quan el meu fill/a no obeeix una norma que coneix, té rebequeries o s’ofusca i comença a exigir les seves coses fora de control.

SITUACIÓ LÍMIT amb el meu fill o filla. Quan no obeeix una norma que coneix, té rebequeries o s’ofusca i comença a exigir les seves coses fora de control: No cal cridar, ni perdre el control, i t’explico perquè: Perquè si ho fem estarem reforçant aquella conducta. En aquest cas podem d’utilitzar el què anomenarem: TEMPS DE REFLEXIÓ: I en què consisteix el temps de reflexió, doncs, es tracta de: 1. Retirar-li l’atenció. 2. Dir-li que mentre parli amb aquell to, o aquells nervis no mantindrem cap conversa. Que quan es calmi, sense problema tornem a tocar el tema. Sobretot Papa i/o Mama: Tot això dit amb molta tendresa, mostrant-li la nostra compassió. Dient-li: -Així no mantindré cap conversa amb tu, mira de calmar-te i amb tranquil•litat jo parlo amb tu i segur que arribem a un enteniment, perquè t’estimo i vull el millor per tu, i així no. 3. Si és necessari marxar físicament del seu costat perquè vegi que així no hi ha conversa. Que ha de parlar calmada i amb respecte. 4. No farem sermons. Perquè insisteixo: no volem reforçar la seva actitud. Amb el temps de reflexió el què estem evitat és un enfrontament. No ens enfrontem amb un/a nen/a, adolescent. No discutirem i jugarem a tenis amb un nen/a, o un/a adolescent. L’exigència els adolescents no se la creuen. És millor que si volem que ens obeeixi li diguem coses de l’estil: -Et deixaré fer coses a mida que et vagis fent gran. Algunes coses les negociarem, i altres són innegociables. Algunes coses no te les donaré perquè són bàsiques per mi, mentre siguis adolescent m’adaptaré o seré flexible. I m’equivocaré molt segurament, perquè no sóc perfecte. M’adaptaré a tu a mida que tu vagis responent amb maduresa i anirem valorant. Procuraré equivocar-me poques vegades, perquè tots els pares ens equivoquem i rectificaré si veig que ha sigut un error, però quan dic no, és no i segueix sent no. Que li quedi clar, i ho podeu repetir: Li dieu pel nom, mirant-lo als ulls, mostrant empatia: -Mira fill/a , hi ha unes coses que les faré sempre perquè sóc la teva mare/pare i t’estimo. Altres que les he de fer perquè són obligatòries, però hi ha altres coses que són optatives i les negociarem junts. Si no hi estàs d’acord, qui més hi perdrà ets tu, no t’estranyis perquè qui més hi perd ets tu. Ànims a tots els pares i mares.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *