Les mil cares d’un Adolescent. Si retens a un fill, aprendrà a escapar-se

Les mil cares d’un Adolescent. Si retens a un fill, aprendrà a escapar-se.

Adolescent: «Sudo dels meus pares. No vull parlar amb ells, em ratllen. Sudo d’ells. Em passo hores a la meva habitació mirant vídeos al Youtube, i parlant pel Whats al sofà de casa. Els estudis? pfff… fatal, durant el curs he anat estudiant, però he suspès un montón. Sudo d’alguns profes que em tenen mania i em puntuen a la baixa. Els meus pares? pfff… Són molt pesats, estan tot el dia igual: -que si tot el dia al sofà, que si ets un vago, deixa el mòbil, estàs tot el dia parlant pel mòbil, o jugant a la tablet -no m’expliques res -et dic alguna cosa i sempre baralles, podries fer alguna cosa més a casa, estàs tot el dia sense fer res.
Jo no sé què estudiar, no tinc ni idea de què vull fer.
No m’entenen.»

Mare: «No sé què més fer amb el meu fill, discutim cada vegada que parlem. No sé què més fer. A sobre diu que no sap què vol estudiar en un futur. El seu pare i jo estem desesperats, ja no sabem què més donar-li. Li comprem de tot, però el curs li ha anat bastant malament, clar, és que no ha treballat gaire, tot ho deixa per últim moment, em posa dels nervis, tot el dia se’l passa al sofà o marxa amb els amics, i tampoc m’explica res.»

Tens un fill adolescent i contínuament esteu a la baralla?, Creus que com a Mare o Pare ja ho has provat tot i no saps què més fer per entendre’t amb ell?, El teu fill adolescent podria anar millor en els estudis?, Creus que podríeu millorar la relació i poder gaudir l’un de l’altre?, Creus que pot donar més de si mateix a l’escola?

Si respons que sí a aquestes preguntes, enhorabona, tens un fill o filla, d’allò més corrent. L’Adolescència és una etapa de canvis, on l’adolescent transgredeix les normes establertes a casa, on necessita fer-se un lloc en el seu món social. És un moment de viure i sentir les polaritats entre ell mateix, la família i els amics. Comencen a sentir més conscientment les seves pors i s’adonen que el món no és com els hi havien venut a casa.
A casa és zona segura i de confort, i fora de casa descobreixen un món hostil on ells s’han de fer un lloc, sent ells mateixos i a l’hora formar part d’un grup.

Saben de companyonia, saben d’amistat, saben d’amor. Són puro power, i l’únic que necessiten és ser vistos, ser estimats, i sobretot que socialment no es tingui tanta pressa en què un adolescent sàpiga respondre les preguntes més crucials de la vida d’una persona.

Perquè, us diré una cosa; hi ha molts adults que avui en dia, encara no saben per què van fer els estudis que van triar, no saben per què treballen a una feina que no els agrada per tenir un sou fixo, per comprar coses que no necessiten, i que si avui poguessin triar conscientment, no estarien al lloc de treball que estan, sinó, que estarien fent una de les seves passions, (si és que la saben), per molt boja que sembli.

Fem que els adults del demà siguin persones decidides, responsables amb les seves decisions, que sàpiguen triar entre les opcions que els hi fan bategar el cor. Que arrisquin amb sentit comú. Valents que prenguin decisions, que es moguin en direcció on els porti el cor. Que estudiïn quelcom que els hi agradi i apassioni, perquè d’aquesta manera es guanyaran la vida. De l’altra manera, tindran feina, sí, una feina rutinària, però no seran mai feliços.

Desitjo que els adolescents, futurs adults, no es resignin amb una vida còmode per complir l’expedient que s’espera d’ells, per obtenir un sou, i omplir les seves vides de bambes de marca i bosses de mà Michael Kors.

Que abans d’omplir la seva vida de coses materials per ser socialment reconegut, que sàpiguen que el més valuós que tenen és dins el seu cor, és seu món interior. Que s’atreveixin a dir el que senten, a mostrar-se vulnerables, per així prendre més força. Perquè és una fal·làcia que qui mostra els seus sentiments és feble… És una mentida socialment acceptada per algunes persones, que els fa por mostrar els seus sentiments, i viuen amb una cuirassa, fent veure que són forts, perquè criden més, o perquè s’enfaden més, o perquè, veuen pegues a tot allò que se’ls proposa.

Si tens un fill adolescent, no lluitis amb ell o ella.
Guiar-lo sí, ofegar-lo, no. Escoltar-lo si, rectificar-lo no. Ajudar-lo si, fer-li tot no. Mostrar-li el camí de tornada a casa sí, retenir-lo no. Ensenyar-li el què és llibertat amb l’exemple, sent lliure tu, amb actes, amb fets. Sigues coherent amb què dius i què fas.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *