Les «4C» de les normes i els límits. Com posar límits i no tenir trifulgues.

Aquest estiu mentre els nens i nenes estan la major par del temps en esplais, campus, a casa els avis, etc…us proposem prendre conciència del tema dels límits. Les «4C» de les normes i els límits.

Els límits són un marc de referència, de seguretat i de contenció. Alhora, ajuden a: Organitzar la nostra vida interior, i exterior. Ens ajuden a saber el què està bé i el què no, què és perillós i què no ho és, o bé, si està permès o està prohibit.

Al posar límits estem ensenyant als nens a controlar  els seus impulsos, i a pensar per així buscar opcions alternatives per afrontar la vida quotidiana.

El paper dels pares és ensenyar el què s’espera d’ells, establir regles i normes per al bon comportament, definir i fer complir les conseqüències d’aquest comportament positiu o negatiu.

Els nens necessiten i volen ser guiats i tenir límits fins que ells puguin dependre d’ells mateixos per prendre decisions adequades.

Els nens depenen dels seus pares per a que ells els hi posin límits de:

TEMPS ( temps que puc jugar amb la tablet, mòbil, etc, aquí les famílies podeu utilitzar els temporitzadors, o alarmes.).

HORES ( a quina hora vaig a dormir o em llevo.).

QUANTITAT ( quantitat de jocs, ninots, puc tindre, menjar, .).

QUAN ( en quin moment puc fer o no puc fer quelcom, estar en silenci, jugar a pilota, etc.).

ON ( on puc fer quelcom, jugar a pilota, estar amb el mòbil, anar sol…).

Els límits han de ser iniciats des de la família i posteriorment, treballar i reafirmar-los conjuntament casa-escola.

Les normes i també els límits han de complir les 4C:

Clares: ens hem d’assegurar que les entenguin o difícilment les compliran, centrant-nos en el què volem que faci o deixi de fer, és a dir, en la conducta.

Concretes: És a dir, no canviar-les segons les circumstancies. Exemple: la norma a casa perquè el Pep pugui gaudir de la tablet és: tots els dilluns i divendres, màxim dues hores.

Coherents: Cal ser constants amb les normes i conseqüències amb les decisions preses: les ordres que mai es compleixen provoquen una pèrdua d’autoritat i el confonen molt.

Consistents: Quan el nen sap que els seus pares actuen con han acordat, tindrà en compte la norma i la respectarà.

Exemple: La mare arriba al menjador i veu les bambes al mig i crida al seu fill en veu alta ( perquè el nen està a la seva habitació): – Pep, això d’aquí  al mig del menjador ja saps el què oi? Doncs vine i recull-ho. En aquest cas: Perquè sigui efectiva la norma ha de ser directe, si pot ser amb contacte visual millor, i dir el què volem que faci clarament, el més clar possible. –Pep, vull que vinguis ara al menjador un moment sisplau. Vull que les bambes les desis al teu sabater, si les deixes pel mig del menjador podem entrebancar-nos.

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *